Mario Cavigelli

prompts per discuors

Jeu habiteschel ensemen cun mes dus affons Fortunat (1995) e Lorenza (1999) a Domat, nua ch’jeu sun carschius si tiels geniturs cun dus frars pli giuvens. Sco fegl hai jeu retschiert grond sustegn da mia famiglia e gudiu grondas libertads. Jeu hai astgau passentar bia temps culs hobis dar tennis ed ir cun skis. Ad entgins turniers hai jeu schizun astgau far part. Cheutras hai jeu saviu emprender enqual caussa per mia veta futura. Quellas experientschas positivas han mia dunna ed jeu astgau dar vinavon a nos affons. Mes affons ein adina stai ed ein aunc oz in punct central dalla famiglia. Sco bab, uss cun l’entira responsabladad pils affons, han las experientschas cun els era ina influeza sin miu mintgadi politic.

Sco giurist ed advocat han damondas cumplexas adina svegliau grond interess tier mei. Gl’interess per novas tematicas, vid caussas differentas e denter auter era per temas cuntravers possibilitescha buca mo da luvrar en ina professiun pretensiusa sco advocat. Quei fa era pli sempel da s’engaschar ella politica per la publicitad. Sco en mia professiun va ei era ella politica oravontut per encurir sligiaziuns. Ina responsabladad che faszinescha e medemamein oblighescha.

La lavur sco cau dil departament d’infrastructura d’in cantun muntagnard sco il Grischun cumpeglia pensums che savessan buca esser pli varionts, interessants e motivonts. Dapi pli bia che 7 onns astgel jeu menar il departament da construcziun, traffic e selvicultura. Sur 700 specialists e collaboraturs el departament ed ellas ulteriuras numerusas instituziuns independentas cun talas nus collaborein mintga di fetg stretg, liquideschan in pretensius spectrum da pensums egl interess dalla populaziun Grischuna. Tier quellas instituziuns ed organisaziuns s’audan el sectur dil traffic public la Viafier retica, interpresas d’autobus e l’interpresa Postauto Grischun. Plinavon setracta ei aunc dallas ovras electricas, dallas organisaziuns da branscha el sectur dil baghegiar e digl uaul sco era dallas organisaziuns da catscha e pesca . Savens ei l’intenziun ord vesta dil cantun Grischun da procurar per ina ureglia aviarta a Berna sco era ella Svizra centrala, oravontut per las tematicas sco la forza idraulica ed ils tscheins d’aua, las catastrofas (Bondo ni Val Praghera) ni sch’ei va per la pretensiun dils cantuns muntagnards da regular il diember dils luvs. Tut quels pensums san mo vegni liquidai cun claras finamiras, in grond engaschi ed en cuminonza culla populaziun e partenaris ordvart dil cantun.

Uonn hai jeu il privilegi ch’jeu astgel sper miu pensum sco cau dil departament representar la Regenza Grischuna sco president, quei gia la secunda gada suenter igl onn 2014. In uffeci ch’ei per mei ina gronda onur e ch’jeu adempleschel fetg bugen. Quei uffeci procura era ordvart dil cantun, nua ch’jeu adempleschel ils pensums sco president dalla Conferenza dils directurs d’energia e commember dalla suprastonza dalla Conferenza dils directurs da baghegiar e sundel medemamein anteriur president dalla Conferenza dallas regenzas dils cantuns muntagnards, che ulteriuras portas per las supplicas dils Grischuns sesarvan.

 

 

  • Bunas vias e sendas per tuttas regiuns e mieds da transport

    Il cantun Grischun cumpeglia 150 valladas. Jeu semettel ord quei motiv en per in bien e segir access dallas vias e sendas per tuts participonts dil traffic. Il focus schai oravontut sillas zonas enteifer il vitg. Quellas ston vegnir quietadas. Plinavon schaian la mobilitad cun l’electricitad ed il traffic cun velo – che daventan el mintgadi sco era el temps liber adina pli impurtonts – el center da mia politica.

  • Verkehr

    Traffic public silla lingia e via sco cumpletaziun digl entir sistem

    Jeu semettel en per ina purschida publica silla lingia da viafier e sin via ch’ei moderna e s’orientescha suenter ils basegns.

    Mia intenziun ei da contonscher che tuts trens dalla Viafier retica ed ils bus curseschan en in interval da mintga mesa ura en tuts centers regiunals naven dils centers dalla viafier a Cuera e Landquart. Ils basegns per la mobilitad dil futur prendan en mira da cumbinar il traffic individual cul traffic public. Ord quei motiv sundel jeu aviarts enviers quei model pil traffic.

  • Plazzas da lavur dil cantun ellas regiuns

    Ch’il pievel lavura e habitescha en tuttas regiuns ei fetg impurtont ord mia vesta. Il cantun sa metter signals en quella direcziun, per exempel culla strategia d’immobilias. Quella applicheschel jeu dapi igl onn 2011.

    A Scuol, Tavau, Roveredo, Glion, Tusaun e Landquart havein nus reuniu plazzas da lavur cantunalas els novs centers d’administraziun. Ulteriurs novs centers da lavur regiunals ein planisai a Samedan e Poschiavo.

  • Solarenergie

    Segir provediment d’electricitad  ed efficienza d‘energia

    Ch’ils Grischun vegnan provedi favoreivlamein cun energia regenerabla e che tala ei era garantida ei impurtont ord mia vesta.

    Il mund d’energia ei pertuccaus da grondas malsegirezias. Ord quei motiv mettel jeu peisa sin quella tematica. Quei oravontut era per promover e per schurmegiar la forza idraulica e nossas ulteriuras fontaunas d’energia indigenas sco l’energia solara e l’energia geotermica.

    La mobilitad d’electricitad che vegn garantida cullas staziuns da cargar ella regiun, stuein nus porscher a nos hosps che caminan tier nus, denton era alla glieud indigena.

  • Wasserkraft

    Forza idraulica sco resursa els cuolms

    La forza idraulica ei ina custeivla resursa indigena sco era favoreivla davart digl ambient. Plinavon ei la resursa secumprovada.

    Medemamein ei quella resursa ord vesta economica ina impurtonta petga per nossas regiuns e vischnauncas.

    Jeu vesel miu engaschi ell’entira Svizra en favur dalla forza idraulica sco lavur per la valurisaziun dallas resursas dils cuolms ed era per segirar ils tscheins d’aua per las vischnauncas ed il cantun. Plinavon ei ina finamira da quella lavur da segirar las plazzas da lavur e las incaricas per la populaziun ed il commerci.

  • Wald

    Mesiras da segirtad encunter catastrofas dalla natira ella zona da colonisaziun

    La segirtad dalla populaziun, dils vitgs e dall’infrastructura encunter catastrofas dalla natira ei per mei da gronda impurtonza.

    Quellas supplicas stuein nus era representar enviers la Svizra Bassa.

    Impurtontas mesiras da segirtad ein uauls da protecziun, rempars encunter lavinas e curdadas da crappa sco era per la protecziun. Structuras per dar damogn a crisas ein medemamein da basegns.

    Miu focus schai sigl uaul sco mied per la protecziun naturala encunter catastrofas.

Sin viadi el Grischun

Mars

08.03.2018
Nominationsversammlung CVP Albula/Surses
Tiefencastel
20.00 Uhr

10.03.2018
PDC Valposchiavo : Assemblea straordinaria e Dibattito pubblico
Casa Torre, Poschiavo
16.00 Uhr

11.03.2018
50. Engadin Skimarathon
Oberengadin

17.03.2018
HIGA Eröffnungsrede
Chur

17.03.2018 – 25.03.2018
HIGA Stand CVP GR
Chur

20.03.2018
CVP St. Moritz : Anlass mit RR-Kandidaten
Hotel Bären, St. Moritz
19.00  Uhr

28.03.2018
Nominationsversammlung CVP Cadi
Tujetsch (Sedrun)
18.45 Uhr

Avrel

03.04.2018
JCVP GR: Nominationsversammlung
19.00 Uhr

06.04.2018
Verein historic RhB: Grusswort
Chur

10.04.2018
CVP Val Müstair: Racletteplausch
Müstair
19.00 Uhr

19.04.2018
Anlass CVP Thusis Flyerverteilen vor dem COOP Zentrum
17.00 - 18.30 Uhr

Matg

02.05.2018
Bündner Gewerbeverband: Podiumsdiskussion
GKB-Auditorium, Chur
7.30 Uhr

08.05.2018
Anlass PDC Moesa
ab 17.30 Mesocco bar sport
18.15 Lostallo (pizzeria)
19.00 Roveredo bar centro
anschliessend tavola rotonda bei CRS

14.05.2018
Anlass CVP Domleschg Thema Nachhaltigkeit
Schulhaus Paspels
19.00 Uhr

16.05.2018
DV CVP GR
19.00 Uhr

24.05.2018
SO/RTR: Podium zu den RR-Wahlen
Chur

25.05.2018
Anlass mit Bundesrätin Doris Leuthard, organisiert von der JCVP GR
Landquart Areal RhB
Uhrzeit folg

Zercladur

10.06.2018
Wahlen
Chur

Further Links